Enguany, el Càntut està dedicat a en Xesco Boix, i hem tingut la sort de rebre la visita d'alguns alumnes i mestres de l'Escola Puig d'Arques, que han vingut a compartir una estona molt especial amb tots nosaltres.

Ens han regalat un petit concert amb algunes de les cançons d'en Xesco Boix, com Caragol, El gripau blau, Estima, estima, L'esquirol i La bicicleta, que hem pogut gaudir acompanyades dels sons de l'acordió i la guitarra. 

Ha estat una trobada molt entranyable, plena d'emoció i alegria.

Moltes gràcies per aquest regal tan bonic!

Paraules d’en Xesco Boix extretes del cançoner:  “Xesco Boix 25 anys cançons”:

“Cantar, per a mi és una teràpia, com un remei. M’ha tret de moltes cabòries. Ho recomanaria a tothom. La gent de les corals diu que qui canta, estima. És veritat: cantar esponja el cor i ajuda a estimar.”

"Jo, com a animador, busco de distreure, de distendre, de relaxar, d'entretenir ... Però darrera de tot això, s'hi amaguen unes ganes profundes d'educar, i educar, per mi, vol dir bàsicament: ajudar a créixer bé, ensenyar a estimar, el cap clar, el cor net, l'afany de superar-se, el gust afinat, la veu a punt per a cantar, els ulls sempre amatents, com a l'aguait..."

La biblioteca Maria Corominas de Cassà va organitzar el divendres 6 d’octubre la sessió “Un passeig pels llibres de primera infància”, a càrrec de Violeta Caballol.  Algunes persones de la Llar vam assistir i va ser molt interessant i enriquidor poder escoltar-la.

Ens va fer un recorregut per les diferents tipologies de llibres que podem trobar a la biblioteca adreçats als infants de 0 a 3 anys. Però, sobretot, ens va recordar la importància dels contes: no són només una eina per ensenyar coses als infants, sinó una experiència literària, emocional i afectiva que té valor per si mateixa.

Els contes, entre moltes altres coses,  donen paraules a allò que els infants encara no saben explicar.  A través d’ells compartim presència, temps, afecte, complicitat...

No els hem d’oblidar perquè són meravellosos!

I, famílies, recordeu que la relació amb la literatura comença des dels primers mesos de vida. Apropeu els llibres als vostres infants i gaudiu-ne plegats!

La tardor ja ha arribat a la nostra Llar i, amb ella, una visita molt esperada: la de la Maria Castanyera!

 El dimecres 28 d'octubre, al matí,  la Maria Castanyera ens va visitar ben guarnida amb el seu mocador, el cistell ben carregat i uns esclops de fusta molt bonics. 

Dins del seu cistell hi portava una sorpresa per a cadascun dels infants: una mandarina! Quina il·lusió!

Entre somriures, cançons i danses, vam gaudir moltíssim de la seva visita i vam viure moments plens de felicitat.

Moltes gràcies, Maria Castanyera, per venir a compartir aquesta estona amb nosaltres!

I la festa no va acabar aquí! A la tarda, l'AFA de la Llar va organitzar una bonica celebració per gaudir de la Castanyada amb els infants i les seves famílies.

Van preparar un berenar molt bo amb castanyes, coques, begudes... També vam poder gaudir de l'espectacle "Moixaines", a càrrec de Violeta Antó, que va omplir la tarda d'emoció i bon ambient.

Moltes gràcies, AFA, per fer possible aquesta festa! 

De bon matí, quan els infants van entrar a l'aula, es van trobar amb una gran sorpresa: un mosaic de tardor que les seves famílies havien creat prèviament com a dinàmica durant la reunió d'aula.

Quan el van veure, hi va haver diferents reaccions: alguns es van quedar uns segons observant-lo, mentre que d'altres de seguida s’hi van posar a jugar. De mica en mica, tots es van anar endinsant en aquest espai i van començar a experimentar lliurement.

L'activitat ens va deixar moments d'aprenentatge i joc molt rics i significatius:

• En Roc va agafar dos pals i una pinya i els va utilitzar com si fossin una bateria.
• La Dàlia va agafar un pal de bambú i una fulla, i va intentar introduir-ne la tija a dins del pal.
• L'Iker va integrar en la proposta elements de l'aula: primer va agafar el camió amb què tant li agrada jugar cada dia i el va començar a carregar de pals de bambú. Després, va anar a buscar el cotxet i el va carregar de pinyes i castanyes.

Tots i cadascun d’ells van experimentar amb les diferents pinyes i les diverses textures i mides de les fulles, ja fos agrupant les castanyes, els aglans o, simplement, mostrant-me amb molta il·lusió tot allò que anaven descobrint. En definitiva, van gaudir moltíssim d’aquesta activitat d’experimentació.

Les matemàtiques formen part del nostre dia a dia. En aquesta proposta  de joc de descoberta hem observat:

• Capacitat i quantitat: en carregar el camió amb pals o el cotxet amb pinyes i castanyes, els infants exploren quants elements hi caben, si el recipient és ple o buit, si encara hi poden posar més materials...
• Alineacions: en crear un camí amb castanyes, els infants exploren la disposició dels elements en l’espai.
• Agrupacions i classificacions: en fer grups de materials segons la tipologia (castanyes, aglans, pinyes...), els infants observen semblances i diferències i estableixen criteris de classificació.
• Mides, formes i precisió: en intentar introduir la tija de la fulla dins del pal de bambú, els infants exploren les mides i les formes dels materials, les relacions entre les seves dimensions i ajusten els moviments per aconseguir encaixar-los.
• Llenguatge i vocabulari: quan els infants mostren i anomenen els elements que troben, amplien el vocabulari relacionat amb els materials i les seves característiques.

Aquestes primeres setmanes han estat un temps de conèixer-nos, descobrir-nos i crear vincles de confianç.

 Amb calma, temps, paciència i respecte, cada infant va trobant el seu lloc: una mirada que reconforta, unes mans que acullen, una veu que es fa familiar, un espai que, a poc a poc, es converteix en el nostre espai.

 Hi ha qui observa, qui plora, qui necessita braços coneguts i qui s’atreveix de seguida a explorar.

 Cada infant té el seu ritme, i tots són vàlids.

 A poc a poc, les incerteses es transformen en confiança, els plors en somriures i les petites descobertes en grans conquestes: la primera rialla, el primer joc autònom, buscar l’educadora, explorar sense por o apropar-se a un altre infant.

 I en aquest camí, FAMÍLIES i LLAR caminem plegades, oferint seguretat, confiança i estima.

 Perquè abans d’explorar, jugar i aprendre, els infants necessiten sentir-se acollits, protegits i estimats.

 Hem començat a crear vincles, a descobrir-nos i a fer escola.

I això només és el principi....

Avui, a l’aula, s’ha viscut un petit però gran moment. A la rampa Pikler, dos infants han descobert una nova possibilitat de joc: han començat a fer lliscar diferents objectes pel pendent.
Cada baixada anava acompanyada de rialles i mirades de complicitat. A poc a poc, s’hi ha afegit un tercer infant, que ha aportat un nou objecte a l’experimentació compartida.
Un dels infants ha fet un descobriment significatiu: en posar un pot de vidre (d’aquests típics d’espècies) tombat, l’objecte no només lliscava, sinó que rodolava i baixava a molta més velocitat. Entre rialles i mirades atentes, els infants observaven com l’objecte arribava ràpidament al final de la rampa.

A partir d’aquesta descoberta, l’altre infant ha canviat la posició del seu objecte per comprovar si així baixava més de pressa. Davant la negativa, ha recorregut tota l’aula a la recerca d’un altre objecte de dimensions similars al de la seva companya. En trobar-lo, l’ha col·locat de la mateixa manera i l’ha fet rodolar, comprovant que el moviment es repetia. El joc s’ha convertit així en una exploració espontània de causa–efecte, velocitat i moviment.

Finalment, el moment ha anat evolucionant. Els infants han decidit fer lliscar els seus propis cossos pel cim de la rampa, integrant-se plenament en l’experiència. Més tard, una altra nena ha afegit un cotxe al joc i, a sobre del cotxe, hi ha col·locat una nina, creant una nova combinació i ampliant les possibilitats de joc simbòlic.

A través d’aquest joc lliure a la rampa Pikler, els infants han mostrat una gran capacitat d’observació, investigació i cooperació. Han explorat el moviment, la gravetat, la velocitat i la relació entre la forma dels objectes i la manera com es desplacen. Alhora, han compartit descobertes, han imitat accions i han après que investigar junts els ajuda a aprendre. La rampa s’ha convertit en un espai de recerca, joc i aprenentatge. Un exemple clar de com, a partir d’un material senzill, els infants construeixen aprenentatges profunds i significatius.